dilluns, 14 de maig del 2012

ORELLES DE PAPALLONA

JUGAM A PENSAR AMB EL CONTE...



 MIRAM LA PORTADA DEL CONTE TAPANT EL TÍTOL.
  • E: de què creis que deu anar aquest conte?
  • Maria Magdalena: d'una nina que té el nas de paper.
  • Maria del Mar: una nina té el nas de lletres.
  • Biel: una nina que vol passejar i es troba amb un nas.
  • Pau: va de por.
LLEGIM EL TÍTOL.
  • E: i ara que ho hem llegit, de què deu ser el conte?
  • Maria Magdalena: que una orella li creix com una papallona.
  • Joan Gabriel: de papallones.
  • Maria del Mar: es troba una papallona i es fan amigues.
  • Biel: va néixer amb les orelles grans com una papallona.
  • Nabila: una nina.
  • Yassin I: una nina juga amb bicicletes.
COMENÇAM A LLEGIR EL CONTE. ES TRACTA D'UNA NINA QUE TÉ LES ORELLES UN POC GROSSES I ELS ALTRES NINS I NINES SE'N RIUEN D'ELLA I LI DIUEN ORELLUDA.

  • E: creis que li agrada que li diguin aquestes coses?
  • Àgueda: no li agrada que s'enriguin d'ella perquè té les orelles grosses.
  • Toni M: no li agrada perquè ella ha nascut així i no li agrada que li diguin això.
  • Maria del Mar: no li agrada perquè té ses orelles en forma de papallona i no vol que s'enriguin d'ella.
  • Nabila: nins.
  • Biel: la nina s'enfada perquè no li agrada que li diguin això.
  • Maria Magdalena: els seus amics s'enriuen d'ella.
  • Yassin E: té cabells llargs.
  • Pau: no li agrada que li diguin orelles grosses.
  • E: per què?
  • Pau: perquè no li agrada que li diguin.
 ARRIBAM AL FINAL DEL CONTE
  • E:  què fa na Clara cada vegada que algú li diu alguna cosa dolenta?
  • Joan Gabriel: que sa nina s'enfada amb ella i els nins s'enriuen d'ella.
  • Rokaya: els amics s'enriuen d'ella perquè té orelles grosses.
  • Biel: u nins s'enriuen d'ella perquè només fa coses que els altres nins no fan.
  • Maria Magdalena: tot el temps els amics l'empipen a ella.
  • Nasr Allah: té les orelles grans, de papallona.
  • Saynabou: la nina veu que els seus amics s'enriuen d'ella.
  • Joan: s'enriuen de les orelles.
  • E: només s'enriuen de les orelles?
  • Joan Gabriel: i dels cabells.
  • Oussama H: del nas.
  • Maria del Mar: de la panxa.
  • Àgueda: els amics li diuen això perquè lis agrada fer bromes.
  • Toni M: han dit una cosa que no li agrada.
  • Pau: li diuen paraules lletges.
  • E: creis que està bé dir aquestes paraules als amics?
  • Violeta: els nins s'enriuen del pèl.
  • Biel: que els nins s'enriuen també del seu vestit.
  • E: i quan els nins s'enriuen d'ella, què fa? Els pega, s'enfada, crida?
  • Maria del Mar: no, els diu que no és vera.
  • Joan Gabriel: li diu a sa seva mamà a veure si és vera.
  • Maria Magdalena: se'n va a casa i se mira a n'es mirall i li diu a sa mare.
  • E: què fa més?
  • Pau: que és perquè qualque cosa els hi ha passat, que ses sabates no són velles sinó viatgeres.
  • E: molt bé Pau. I què fa quan li diuen cap de fregall?
  • Joan Gabriel: ella diu que és com sa gespa.
  • E: i quan li diuen que duu els calcetins foradats?
  • Maria Magdalena: ella diu que és perquè es seu dit és un poc xafarder.
  • E: idò que és que fa ella quan li diuen alguna cosa lletja?
  • Joan: diu coses que casi casi són lo mateix però no són lo mateix.
  • Joan Gabriel: ho diu al revés.
  • Biel: la nina està un poc enfadada amb els nins perquè només l'empipen.
  • E: i què fa ella quan li diuen això? En què converteix ses paraules?
  • Maria del Mar: les orelles li pinten de colors guapos ses coses lletges.
  • E: idò podem dir que ella converteix ses paraules lletges amb paraules bones?
  • Tots: sí.
  • E: què diu què és el vestit lleig?
  • Joan Gabriel: unes estovalles, són per jugar a escacs.
  • E: i el llibre vell?
  • Joan: que l'han acariciat molt.
  • Pau: ses sabates no són velles, sinó viatgeres.

ARA ENS TOCA FER FEINA. CADA UN DE NOSALTRES HEM DE PENSAR EN ALGUNA COSA QUE NO ENS AGRADA QUE ENS DIGUIN I HO HEM DE CONVERTIR EN ALGUNA COSA BONA. HEM DE RECONÈIXER QUE HA ESTAT MOLT DIFÍCIL PERÒ HO HEM INTENTAT. AQUÍ PODEU LLEGIR EL QUE HA PENSAT CADA UN.
  • Toni M: Naiara diu que no m'estima però és perquè és un poc polissona.
  • Joan: arrib tard a s'escola però és perquè m'agrada dormir i sa mamà me desperta tard.
  • Àgueda: n'Esperança me diu que xerr massa i no és vera, és que m'agrada xerrar.
  • Lamia: sa mamà diu que no sé jugar amb ses juguetes però diu mentides.
  • Pau: me diuen que menj ràpid però és perquè vull ser es primer.
  • Biel: a jo s'enriuen quan caig i no u faig a posta sinó és que vull estar en terra.
  • Maria del Mar: sa meva mamà me diu que m'embrut molt i no és que m'embruti, és que m'agrada estar amb es cussos.
  • Maria Magdalena: me diuen que estic molt de temps dins sa banyera, és que m'agrada estar en remull.
  • Osama A: es papà diu que jug molt a defora però és que fa calor.
  • Yassin E: es papà diu que faig malament ses feinetes però és perquè encara estic aprenent.
  • Rokaya: no sé llegir contes perquè encara estic aprenent.
  • Joan Gabriel: a mi m'han dit que qualque pic arrib tard però no es vera, jo sempre estic preparat, és es meu papà que arriba sempre tard.
  • Weixiang: me diuen que pec però és que jug.
  • Violeta: sa mamà diu que m'embrut sa cara però és que m'agrada pintar-me.
  • Saynabou: na Violeta diu que ses meves sabates són molt petites però això no és vera perquè tenc ses sabates grosses perquè tenc sis anys.
  • Nasr Allah: diuen que sempre estic a n'es carrer perquè m'agrada jugar.
  • Oussama H: no vull anar a dormir perquè m'agrada estar despert.
  • Toni C: me dutx aviat perquè m'agrada jugar amb s'aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada