UN NOU REPTE DE LA JAIA COREMA

COM CADA SETMANA, TORNA LA JAIA COREMA I LI EXPLICAM COM HEM RESOLT EL REPTE DELS FORMATGETS.

PERÒ COM QUE LI AGRADA MOLT MANAR FEINES...

AQUESTA SETMANA ENS HA DUIT LA RECEPTA DE LES RISSES I VOL QUE CALCULEM LES QUANTITATS NECESSÀRIES PER DOBLAR LA RECEPTA, O SIGUI QUE A PENSAR!

LI TORNAM A TALLAR UNA ALTRA CAMA. 

 

JA NOMÉS N'HI QUEDA

DEMOSTRACIÓ D'ACROSPORT

ELS ALUMNES DE 5è I 6è DE SON BASCA, A LA CLASSE D'EDUCACIÓ FÍSICA, HAN FET UNA UNITAT DIDÀCTICA D'ACROSPORT.

L'ACROSPORT ÉS UN ESPORT QUE COMBINA, ENTRE D'ALTRES, PIRÀMIDES HUMANES, FORMACIÓ DE FIGURES I COREOGRAFIA.

I PER ACABAR-LA ENS HAN CONVIDAT A UNA DEMOSTRACIÓ DE LES DIFERENTS COREOGRAFIES QUE HAN TREBALLAT.

 AQUÍ TENIU ALGUNES IMATGES DEL QUE HEM VIST.

SI VOLEU VEURE ELS VÍDEOS, ESTAN PENJATS AL BLOC DE D'EDUCACIÓ FÍSICA. 

HI PODEU ACCEDIR A TRAVÉS DEL BLOC DE SON BASCA.

COM NO, ALS INUITS ENS HA ENCANTAT LA DEMOSTRACIÓ.

TANT, QUE ALGUNS HAN PRACTICAT I AQUÍ HI HA EL RESULTAT.

UN TROFEU

EN TONI HA VENGUT BEN CONTENT A L'AULA, SABEU PER QUÈ?

EL PASSAT CAP DE SETMANA VA PARTICIPAR EN UN CAMPIONAT D'SCALEXTRIC I VA QUEDAR EL TERCER CLASSIFICAT I ENS HA VOLGUT MOSTRAR EL TROFEU QUE VA GUANYAR I EL COTXE AMB EL QUE VA CÓRRER.

ENHORABONA TONI!

A PENSAR AMB LA JAIA COREMA

TAL COM ENS VA MANAR LA JAIA COREMA, HAVÍEM DE CALCULAR QUANTS DE FORMATGETS NECESSITÀVEM SI CADA INUIT N'HAVIA DE MENJAR DOS.

COM HO PODEM SABER? ENS PROPOSAM ESBRINAR-HO ENTRE TOTS:

• Pau: Esperança, tu compta cada un.
• E: i quants en sortiran?
• Maria del Mar: no, perquè només en sortiran 22, perquè som 22.
• E: i com ho podem fer perquè surtin 2 formatgets per a cada nina i nin?
• Pau: compta 2 a cada lloc.
• Maria del Mar: compta 2 a cada un.
• E: i com ho he de fer? M'ho pots explicar?
• Maria del Mar: féu a sa llista des noms (se refereix als que empram per fer el bon dia i passar llista).
• E: com. ho pots fer tu?

I SENSE QUE TENGUEM TEMPS PER PENSAR, NA MARIA DEL MAR VA A LA LLISTA DEL BON DIA I COMPTA 2 A CADA NOM FINS ARRIBAR A 44.

• Maria del Mar: són 44.
• E: i això, quantes capses són?
• Àgueda: sa capsa que tenc a ca meva n'hi ha 16.
• Maria del Mar: n'hi ha que són 8 formatgets.
• E: idò primer necessitam saber quants de formatgets hi ha dins cada capsa, no?
• Tots: sí. 

HO DEMANAM I SABEM QUE LES CAPSES SÓN DE 24 FORMATGETS.

• Àgueda: necessitam una capsa.
• Maria Magdalena: i mitja més.
• E: i quants són mitja capsa?
• Maria Magdalena: no ho sé.
• E: i com ho podem saber?
• Maria Magdalena: ...
• Pau: comptam quants n'hi ha.
• Àgueda: dibuixam les capses.

PERQUÈ ENS QUEDI MÉS CLAR, N'ÀGUEDA ENS DIBUIXA LES CAPSES A LA PISSARRA.

I DESPRÉS DE FER HIPÒTESIS, COMPTAR, COMPROVAR, ESBORRAR, AFEGIR I TORNAR A COMPROVAR, TENIM EL RESULTAT:

I TAL COM ENS VA DIR LA JAIA COREMA, ARA ENS TOCA BERENAR!!!

MÚSICA A L'AULA

MIRAU QUINA SORPRESA QUE HEM TENGUT AVUI A DARRERA HORA!

RESULTA QUE EN TONI, EL PAPÀ D'EN BIEL, HA ANAT A LA CLASSE DEL SEU GERMÀ GRAN A FER UNA ACTIVITAT I, EN ACABAR, HA PASSAT PER LA NOSTRA CLASSE I ENS HA SONAT ALGUNES CANÇONS.

MOLTES GRÀCIES TONI!!

VISITA A LA CLASSE DE LA LLUNA

ELS NOSTRES AMICS I AMIGUES DE 5 ANYS ENS HAN CONVIDAT A LA PRESENTACIÓ DEL SEU PROJECTE DELS VOLCANS I ENS HAN SORPRÈS.

HEM VIST LA GRAN EXPOSICIÓ DE VOLCANS QUE HAN ANAT DUENT A LA CLASSE I ENS HAN EXPLICAT LES PARTS DEL VOLCÀ, COM SE FORMEN, DIFERENTS TIPUS D'EXPLOSIÓ... SABEU QUE EN SABEN DE COSES!!!! 

 

FINS I TOT ENS HAN FET UNA DEMOSTRACIÓ DE COM ERUPCIONA UN VOLCÀ!!!! MIRAU QUINA PASSADA!!!

MOLTÍSSIMES GRÀCIES LLUNES I ENHORABONA PER TOTA LA FEINADA QUE HEU FET!

UNA NOTÍCIA EN EL DIARI

EN PAU HA VOLGUT QUE TOTS ELS NINS I NINES DE 5 ANYS ENS REUNÍSSIM PER CONTAR-MOS UNA COSA MOLT IMPORTANT: ELL I EN BERNAT SURTEN EN EL DIARI!

 

SABEU PER QUÈ? IDÒ PERQUÈ VAN PARTICIPAR A LA PRIMERA ULTRAKID DE MALLORCA, UNA CURSA DE MUNTANYA INFANTIL EN LA QUE TOTS VAN GUANYAR UNA MEDALLA I MÉS REGALS. COM DIU EN PAU, EL MÉS IMPORTANT ÉS PARTICIPAR.

ENHORABONA ALS DOS!

ELS REPTES DE LA JAIA COREMA

TAL COM ENS VA PROPOSAR LA JAIA COREMA, AQUESTA SETMANA HEM ESTAT ENFEINATS PREPARANT LA NOSTRA PÀGINA DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI.

DESPRÉS DE POSAR EN COMÚ ALGUNES IDEES, CADA UN HA FET DIBUIXOS I ENTRE TOTS HEM DECIDIT LA DISTRIBUCIÓ DE LA PÀGINA.

 

MIRAU QUE ENS HA QUEDAT DE BÉ!!!

I COM NO, UNA SETMANA MÉS HA TORNAT LA JAIA COREMA. I AQUESTA VEGADA BEN CARREGADA I AMB UN NOU REPTE: QUANTS DE FORMATGETS NECESSITAM A L'AULA SI CADA NIN I NINA N'HA DE TENIR 2?

QUAN HO TENGUEM RESOLT EN PODREM BERENAR PERQUÈ TAMBÉ ENS HA DUIT GALLETES, UMMMMM!

BEN CONTENTA QUE S'HA POSAT PERQUÈ ALGUNES NINES DE LA NOSTRA CLASSE LI HAN FET REGALS. N'ÀGUEDA, NA MARIA DEL MAR I NA MARIA MAGDALENA LI HAN FET UNS DIBUIXOS BEN "XULOS" I FINS I TOT, NA MARIA MAGDALENA LI HA VOLGUT REGALAR UN BOCÍ D'UN PA QUE HAVIA FET LA SEVA MAMÀ.

I SEGUINT EL COSTUM, UNA ALTRA CAMA LI HEM TALLAT. NOMÉS N'HI QUEDEN 2!!!

FINS LA SETMANA QUE VE!

LA FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ

DESPRÉS DE TANT DE XERRAR-NE, HA ARRIBAT EL DIA D'ANAR A LA FUNDACIÓ DE PILAR I JOAN MIRÓ.

PERÒ ABANS HEM FET UNA ATURADA A UN PARC ON ENS HO HEM PASSAT BENÍSSIM PERQUÈ HI HA HAVIA UN CASTELL ENORME AMB TOBOGANS, ESCALES, PONTS, CORDES...

JA A LA FUNDACIÓ HEM POGUT VEURE LES OBRES D'EN MIRÓ, CONÈIXER UN POC MÉS DE LA SEVA VIDA I, FINS I TOT, HEM VISITAT EL TALLER ON FEIA FEINA. 

I ARA UNA PREGUNTA DIFÍCIL. SABEU QUÈ ÉS AQUESTA ESCULTURA D'EN MIRÓ? 

IDÒ SEGONS ENS HAN DIT, EN PAU ÉS EL PRIMER NIN QUE HO HA ENDEVINAT, MAI ABANS NINGÚ HO HAVIA ENCERTAT: ÉS UNA PASTILLA DE SABÓ DAMUNT UN "PLAT" PER PASTILLES DE SABÓ. AI, AQUESTS ARTISTES!

MALA SORT O BONA SORT?

LA FADA MENTA ENS HA TORNAT A VISITAR AMB EL CONTE MALA SORT O BONA SORT? PERQUÈ JUGUEM A PENSAR.

• E: Què hi veis aquí? (Els mostr la portada sense que vegin el títol)
• Pau: una nina que està dins es llit amb es seu dofí amb es pijama preparada per dormir.
• Saynabou: una nina a sa seva "cama".
• Oussama H: està dormida a sa "cama". 
• Biel: que veig una nina que està intentant dormir.
• Àgueda: una nina que s'ha aixecat de dormir i berena d'un tassó de llet.
• Joan Gabriel: que aquest peluix que ha dit en Pau, es dofí, té retxes per sa panxa.
• Nasr Allah: una nina dormint. 
• E: (llegim el títol) De què deu ser aquest conte?
• Maria Magdalena: que ses seves amigues estan enfadades amb ella perquè ella és més petita i ses amigues ja són grans.
• Maria del Mar: de què s'enfada amb ses seves amigues i després ja no està enfadada i juga.
• Biel: que somia.
• E: què somia?
• Biel: que les seves amigues juguen amb ella.
• Saynabou: que està preparada per tancar els ulls.
• Pau: que està dormint que somia coses bones i dolentes.
• Joan Gabriel: que es seu peluix no sap on està i després quan se'n va a dormir el troba.
• Toni M: que se pega un "susto" i se despert i està trista perquè l'ha assustat lo que ha "soñat".

ÉS LA HISTÒRIA D'UNA NINA, NA RITA, QUE ESTÀ MOLT IL·LUSIONADA PERQUÈ L'ENDEMÀ HA D'ANAR D'EXCURSIÓ AL ZOO, PERÒ LA NIT ANTERIOR ES POSA MALALTA AMB FEBRE.

• E: què creis que passarà?
• Maria Magdalena: que no podrà anar a veure es zoo perquè tendrà molta febre i l'hauran de dur a n'es metge i no anirà a n'es zoo i no serà tan divertit anar a n'es metge.
• Joan Gabriel: Maria Magdalena no xerris tant que els altres no podrem dir res.
• Maria Magdalena: si això és lo que pens ho he de dir perquè ho pens.
• Oussama H: sí que hi podrà anar.
• Maria del Mar: hi podrà anar perquè no se volia perdre s'excursió.
• Rokaya: està dormint.
• Saynabou: que no anirà a s'escola.
• Joan Gabriel: que s'aixecarà vomitant i amb febre.
• Àgueda: que es dematí voldrà anar a n'es zoo i potser vomitarà i haurà d'anar a n'es metge i no li agradarà gens.

AL MATÍ LA RITA TÉ MOLTA FEBRE I S'HA DE QUEDAR A CASA AMB LA GLÒRIA, LA SEVA CANGUR. SE PERDRÀ L'EXCURSIÓ I SE POSA MOLT TRISTA DIENT QUE TÉ MOLT MALA SORT. DE COP SE LI APAREIX LA FADA MENTA PER FER-LA REFLEXIONAR SOBRE SI EL QUE LI HA PASSAT ÉS BONA O MALA SORT.

• E: per què li diu bona sort o mala sort?
• Joan Gabriel: perquè pot ser que després pot, es vespre ja no està malalta.
• Weixiang: ...
• Saynabou: que li varen dir una cosa que s'ha de quedar a sa "cama".
• Yassin I: pilota.
• E: surt una pilota?
• Yassin I: no.
• Àgueda: perquè potser que és divertit estar a n'es zoo però també a ca seva se pot divertir.
• Nabila: una nina a córrer.
• Oussama H: no està dormida.
• Mohamed: ...
• Maria del Mar: potser que sa fada Menta amb sa seva vareta màgica la pot posar bona i pot anar a n'es zoo.
• Tarik: ...
• Maria Magdalena: sa fada Menta la pot curar.
• Nasr Allah: està malalta.
• Toni C: ...
• Lamia: té mal de panxa.
• Joan: que tengui mal de cap i hagi d'anar a n'es metge.
• Osama A: ...
• Violeta: ...  
• Toni M: la mala sort és que vomita i bona sort és que la fada Menta la va curar.

CONTINUAM LLEGINT I RESULTA QUE NA GLÒRIA, LA CANGUR, ÉS UNA GRAN CONEIXEDORA DELS DOFINS I LES BALENES I LI CONTA MOLTES COSES SOBRE AQUESTS ANIMALS, TAMBÉ SE PASSEN EL DIA CERCANT INFORMACIÓ A L'ORDINADOR... A MÉS, DESPRÉS DE DINAR HI HA UNA SORPRESA PER A LA RITA, LA MARE LI HA DEIXAT PREPARAT EL SEU POSTRE PREFERIT. 

SI HAGUÉS ANAT A L'EXCURSIÓ NO HAGUÉS FET TOT AIXÒ. PER TANT, QUE LA RITA HAGI ESTAT MALALTA I S'HAGI PERDUT L'EXCURSIÓ, HA ESTAT BONA O MALA SORT?

• E: na Rita, ha tengut bona o mala sort? Què trobau?
• Pau: bona sort perquè ha pogut aprendre moltes coses de dofins i balenes.
• Àgueda: bona sort perquè ha pogut aprendre moltes coses i així quan vagi a n'es zoo les podrà explicar a n'es seus amics.
• Maria Magdalena: bona sort perquè demà els seus amics li contaran lo bé que s'ho han passat pipa.
• E: i això és bona sort? Creus què és bona sort que els altres te contin que s'ho han passat pipa?
• Maria Magdalena: potser sí o potser no.
• Joan: bona sort perquè sa mare li ha deixat una poma a n'es forn i se l'ha menjada.
• Joan Gabriel: volia dir lo que ha dit en Joan, perquè és es seu menjar preferit.
• Maria del Mar: és bona sort perquè ha pogut saber moltes coses dels dofins i balenes.
• Saynabou: bona sort perquè així estarà tranquil·la.
• Toni M: mala sort perquè estava malalta.
• Nasr Allah: està malalta molta.
• E: per a voltros, què és tenir bona sort o mala sort?
• Àgueda: bona sort per jo és que es meus amics juguin amb jo i els hi agrada sa meva idea i així poder jugar.
• E: i què és sa mala sort?
• Àgueda: no hi ha res.
• Pau: mala sort seria arribar a una excursió per jo tard.
• E: i bona sort?
• Pau: jugar amb el meu ca.
• Joan: bona sort perquè els meus amics venguessin a n'es meu cumple i farien jocs.
• E: i mala sort?
• Joan: res.
• Biel: la bona sort és que m'agrada jugar amb en Pau.
• E: i la mala sort?
• Biel: que no me peguin.
• E: sa mala sort és que te peguin?
• Biel: sí.
• Joan Gabriel: bona sort per jugar amb es meu germà i mala sort perquè n'Amine ja no me pegui més.
• E: i és mala sort que no te peguin?
• Joan Gabriel: no, quan caig és mala sort.
• Maria Magdalena: sa bona és que he d'escoltar a n'Esperança.
• E: això és bona sort?
• Maria Magdalena: per jo sí i sa mala és que en Weixiang no te faci enfadar.
• Toni M: m'agrada que juguin "conmigo" els amics.
• E: i això què és, bona o mala sort?
• Toni M: bona sort, i mala sort és que no m'agrada que me peguin.
• Maria del Mar: bona sort és estudiar el projecte dels inuits.
• E: i mala sort?
• Maria del Mar: que es meu ca me mossegui es peu quan estic jugant.

COM QUE LA BONA O MALA SORT DEPÈN DE COM ES MIRA, DECIDIM DIBUIXAR UNA SITUACIÓ EN LA QUE HEM TENGUT MALA SORT I DESPRÉS HI HEM DE CERCAR LA PART DE BONA SORT.

PERÒ PER MOLT QUE HI PENSA, EN PAU NO TROBA CAP SITUACIÓ DE MALA SORT PERQUÈ, SEGONS ELL, SEMPRE TÉ BONA SORT. ENHORABONA PAU, CONTINUA ESSENT AIXÍ DE POSITIU!!!

UNA SETMANA MÉS AMB LA JAIA COREMA

HA TORNAT EN PATINET DE TANT QUE LI VA AGRADAR!

AQUESTA VEGADA ENS HA REUNIT A TOTS EN EL PATI I LI HEM CONTAT LES PROPOSTES QUE TROBAM QUE PODEN SERVIR PER FER-LO MÉS DIVERTIT.

DE LA CLASSE DELS INUITS NOMÉS N'ÀGUEDA HA APORTAT IDEES.

ARA TOCA POSAR-MOS A FER FEINA I VEURE QUINES PODEM FER REALITAT.

I COM QUE AQUESTA JAIA NO DESCANSA, ENS HA DUIT UN POC MÉS DE FEINA. SE TRACTA D'UNA TASCA CONJUNTA DE TOTA L'ESCOLA: A CADA GRUP ENS HA DONAT UN TROSSET DE CONTE DE LA LLEGENDA DE SANT JORDI. AMB AQUEST TEXT HEM DE FER UNA PÀGINA DEL CONTE PER DESPRÉS AJUNTAR TOTES LES PÀGINES I FER UN ÚNIC LLIBRE.

LA JAIA COREMA EN PATINET

AQUESTA SETMANA HA TORNAT LA JAIA COREMA I SABEU COM? IDÒ EN PATINET!!!!!!! NO PODÍEM ATURAR DE RIURE. 

RESULTA QUE ABANS D'ENTRAR HA FET UNA VOLTA PER S'ESCOLA I HA ANAT A N'ES NOSTRE PATI, ON HA TROBAT BICICLETES I PATINETS. PERÒ DIU QUE AIXÒ ÉS MOLT POCA COSA PER A UN PATI TAN GROS I AMB TANTS DE NINS I NINES QUE HI JUGUEN. 

ÉS PER AIXÒ FAMÍLIES QUE HA DEMANAT LA VOSTRA COL·LABORACIÓ, PERQUÈ ENS AJUDEU A PENSAR DE QUINA MANERA EL PODEM FER MÉS DIVERTIT I ATRACTIU PERÒ, A SER POSSIBLE, AMB POCS DOBLERS.

I COM NO PODIA FALTAR, LI HEM CANTAT LA CANÇÓ I TALLAT UNA ALTRA CAMA, LA TERCERA. JA NOMÉS N'HI QUEDEN 4.

I NA MARIA MAGDALENA LI HA FET UN REGAL: UN DIBUIX QUE LI HAVIA PREPARAT A LA MATINERA. QUE S'HA POSAT DE CONTENTA LA JAIA.

FINS LA SETMANA QUE VE!

LES GOTETES D'AIGUA

TOTS ELS NINS I NINES DE 5 ANYS HEM FET UNA ACTIVITAT CONJUNTA: EL CICLE DE L'AIGUA, EN LA QUE ENS HAN CONTAT UN CONTE SOBRE GOTETES D'AIGUA.

TAMBÉ HEM XERRAT DE LES COSES QUE HEM DE FER PER TENIR CURA DE L'AIGUA I NO TUDAR-LA.

I PER ACABAR, ENS HAN PINTAT UNA GOTA D'AIGUA.

JOAN MIRÓ I LA BALLARINA

TAL COM ENS VA MANAR LA JAIA COREMA, HEM DE JUGAR A PENSAR AMB AQUEST QUADRE DE JOAN MIRÓ.

• E: què veis aquí?
• Toni C: un "cohete".
• E: què te fa pensar què és un coet?
• Toni C: pues davant el món.
• E: què seria el món?
• Toni C: pues això rodó, el coet és aquesta retxa grossa d'aquí que puja i baixa.
• Joan: a devora el coet hi ha dues G i un quatre.
• E: tots veis G?
• Joan Gabriel: jo sí.
• Maria del Mar: jo un 6.
• Joan Gabriel: una caragola.
• Maria Magdalena: formes geomètriques, sa rodona i es triangle.
• E: que vos pareix que va voler pintar en Miró?
• Maria Magdalena: me pareix que són lletres que se van ajuntant.
• Joan: i números.
• Maria del Mar: és un ocell rodó, el triangle és el bec i sa rodona és el seu cos i lo de baix, lo des triangle, a baix té ses cames i canta tan fort que li surten aquests dos xiulos.
• Àgueda: és un coet perquè té forma de triangle i lo rodó és sa lluna perquè té forma de rodona i com que sa lluna dorm, fa vent, que són aquestes rodonetes.
• Pau: ses retxes amb un triangle és una casa, a devora sa casa hi ha unes floretes, els dos sisos i el puntet i sa retxa són estrelles i sa rodona és una lluna.
• Nabila: és rodó.
• Saynabou: jo veig dos punts allà.
• E: però què és el que hi ha dibuixat?
• Saynabou: un "pájaro".
• Biel: una rodona  i que la rodona és una pilota, la resta és una casa.
• Joan: una casa i una pilota com ha dit en Biel.
• Nasr Allah: una rodona i una casa.
• Toni M: una lluna i un coet que van a la lluna.
• Weixiang: una pilota, una punxa.
• Tarik: una pilota.
• Oussama H: veig una petita allà dalt, una casa i una estrella, són quatre a baix, una, dues, tres i quatre.
• Osama A: no ho sé.
• Yassin I: un nin que juga.
• E: Mohamed, tu què veus aquí?
• Mohamed: ...
• Lamia: un puntet i una retxa i dues d'aquelles puntetes.
• Rokaya: una retxa.
• E: però què te pareix què és aquest dibuix?
• Rokaya: una casa i cinc puntets.
• Violeta: un coet, això és una lluna, això són flors.
• Nabila: un coet, una fusta, ja està.
• E: quin títol li posaríeu a n'aquest quadre i per què?
• Maria Magdalena: li podem posar princesa perquè pareix una princesa.
• Joan Gabriel: un coet espacial perquè pareix que va a sa lluna.
• Toni C: lluna perquè veig una lluna.
• Pau: veig una casa i li posaria casa a sa nit.
• Violeta: flor perquè ...
• Maria del Mar: s'ocell en el cel perquè pareix que puja a n'el cel i pareix un ocell.
• Àgueda: coet a la lluna perquè pareix que ha tornat a sa lluna.
• Nabila: coret i una nina que juga.
• E: per què?
• Nabila: perquè sí.
• Rokaya: una estrella perquè m'agrada molt.
• Saynabou: una estrella fugaç perquè va a dalt.
• Lamia: flor perquè jo vull.
• Biel: casa i pilota perquè hi ha una rodona.
• Joan: coret perquè na Nabila ho ha dit.
• Nasr Allah: coret perquè na Nabila ho ha dit.
• Toni M: que va un coet a una lluna perquè "hay" una lluna.
• Weixiang: lluna perquè està allà.
• Tarik: pissarra perquè...
• Oussama H: sol perquè hi ha un sol.
• Osama A: una estrella perquè petits.
• E: són això les estrelles? (se refereix als punts)
• Osama A: sí.
• Yassin I: un nin jugar a pilota.
• E: li podem posar de títol nin que juga a la pilota?
• Yassin I: sí.
• E: Mohamed, tu quin títol li posaries?
• Mohamed: ...
• E: voleu que vos digui quin títol li va posar en Joan Miró?
• Maria Magdalena: jo ho sé, sense títol.
• Pau: sense nom?
• E: no, a n'aquest li va posar títol, se titula "La ballarina". Què trobau?
• Maria Magdalena: quasi era princesa. A jo m'agrada molt aquest títol que li ha posat.
• Tots: no ho pareix una ballarina.
• E: la veis a sa ballarina?
• Joan: sí, ballant, així (se col·loca amb les cames obertes i els braços cap a baix).
• Osama A: duu una pilota.
• Nabila: música allà.
• E: molt bé Nabila. I voltros, veis la música?
• Tots: no.
• E: (els assenyalo les notes musicals de dalt).
• Joan: és una negra.
• Àgueda: jo crec que no ho pareix (una ballarina) perquè no té cap.
• Biel: és vera.
• Maria del Mar: jo crec que no ho pareix perquè no té panxa ni cos.
• Pau: jo no ho crec que ho pareix perquè no té cames ni peus. 
• E: i si ara l'hem de pintar tal com va dir la Jaia Corema, quins colors creis que convé que emprem?
• Àgueda: només amb els seus colors (els d'en Miró).
• E: quins eren?
• Joan: negre.
• Àgueda: blau.
• Joan: verd.
• Rokaya: groc.
• Lamia: vermell.
• Oussama H: taronja.

ELS INFANTS ELS RECORDEN MOLT BÉ, PERÒ PER SI DE CAS, SORTIM A COMPROVAR-HO AL PASSADÍS, ON TENIM ELS QUADRES QUE VAM FER A PARTIR DELS COLORS D'EN JOAN MIRÓ.